NOVA CONVOCATÒRIA
CAMINADES CULTURALS
Wikiloc: 9383455
Ruta circular, d’uns 11,73 km. i 143 m. de desnivell acumulat
Proposada per en Sebastià López
Data: Dimarts 20-02-18
Trobada: 09:00 Estació de Sant Boi de Llobregat de FGC línia S3, que surt de Pl. Espanya a les 08:40 (Opció d’anar en vehicle propi i deixar-lo a l’aparcament gratuït de l’estació)
Descripció Caminada:
Ruta circular a Sant Boi de Llobregat, recorrent alguns dels seus edificis emblemàtics i anant cap a la colònia Güell visitant la cripta, la torre Salvana, el parc agrari, el riu Llobregat i tornada a Sant Boi.
És una ruta fàcil d’uns 12 Kms. A la qual accediríem amb els trens de la Generalitat. Faig una descripció del recorregut que faríem:
Sant Boi ocupa un territori d’al·luvió de la Marina, o del delta del Llobregat. En època romana les barques arribaven fins al costat mateix del poble, època en què era una vila important com queda demostrat per les abundants restes romanes i la luxosa vil·la que disposava de termes pròpies. També cal esmentar que durant l’edat mitjana (segle XI) hi consten documentats tres nuclis de poblament formats per l’entorn del castell, el barri de Sant Pere i Arlovina, un fet gens habitual. Una mica més al sud del lloc per on passem ara hi ha els barris dels Vinyets i del Molí Vell, on hi ha també la Plaça de Catalunya. Aquesta plaça té l’honor d’haver estat la que va acollir, el setembre de 1976, el primer acte públic autoritzat, des del 1939, per commemorar l’Onze de Setembre. En aquest sentit, Sant Boi sempre ha estat capdavanter pel fet de ser el poble on hi ha enterrat Rafael de Casanova, símbol de la resistència catalana.
Hem caminat uns 2,5 km i pel carrer costerut arribem a la Torre del Marquès de Marianao. Aquest palau va ser construït el 1880 per ordre de Salvador Samà Torrents, segon marquès de Marianao. És tracta d’un gran palau propi dels “americanos” que tornaven de Cuba, on hi havia fet la fortuna. És d’un estil neomedieval i estava voltat d’un gran jardí d’ambient colonial i exòtic. Actualment està convertit en parc públic. Aproximadament uns 1,8 km després arribem, ja en baixada, al costat del mas de Can Ros de Llor, una masia del segle XVII que ha sofert moltes transformacions amb els anys. La darrera es calcula del 1914 i consta de diversos cossos, com un llibre que parla d’història. El mas s’anava ampliant a mida que la família anava creixent i també les terres que en depenien. Des de l’exterior veiem, esbiaixat el rellotge de sol a la façana. Allà a baix anàvem veient les cases de la Colònia Güell. Quan hi arribem trobem, a la dreta, la casa del Mestre i l’antiga escola. Aquest edifici va ser un dels aspectes destacats ja que oferia formació molt avançada als treballadors i als seus fills. Cal destacar la volta del pont que unia l’escola amb la casa del mestre. Una paràbola que es diu que va ser la primera experiència que va portar a terme Gaudí. També cal dir que l’estil arquitectònic es va basar en estructures gòtiques i mossàrabs, així com en algun element que recordava alguns castells alemanys. La Colònia Güell va ser construïda a partir del 1890, per iniciativa d’Eusebi Güell. Havia de permetre disposar d’habitatges per a part dels treballadors de la fàbrica tèxtil que es va aixecar uns metres més avall. Durant la segona meitat del segle XIX la vida de la gent no era gaire lluïda. Una bona part dels treballadors dels sectors industrials vivien en condicions molt limitades. El barri que va fer aixecar Güell, encara que hi ha una línia de pensament que critica el paper paternalista, va oferir unes millors condicions de vida als seus treballadors, ja que disposaven d’equipaments culturals i religiosos, amb metge i escola. Seguim endavant i arribem al costat mateix de la Cripta Gaudí. Actualment per visitar-la cal comprar l’entrada a l’oficina d’Informació de la Colònia, al carrer de Claudi Güell. La cripta és de fet la part inferior del que havia de ser una gran església que havia de seguir un format que recordava la muntanya de Montserrat. Aquí Gaudí hi va plasmar, per primer cop, tots els avenços del seu art arquitectònic. L’encàrrec el va rebre el 1898 del Sr. Güell i es va estar fins al 1908 desenvolupant el projecte, d’una gran complexitat. Suposem que encara es pot admirar, a l’interior, la maqueta que va crear pel sistema polifunicular, amb tot un sistema de cordills i saquets de sorra. L’any 1908 es va posar la primera pedra i es va anar construint fins el 1914, any en que el Eusebi Güell decideix abandonar el finançament de les obres i Gaudí abandona el projecte. Un altre arquitecte, el 1916, va acabar el que hi havia fins el moment. Hem de destacar que el paraboloide hiperbòlic es va utilitzar aquí per primer cop en arquitectura. Gaudí també es va plantejar resoldre el tema del mobiliari i d’elements que seran una constant en la seva obra creativa com són el trencadís de ceràmica, pedra calcària, ceràmica recuita o vidriada, la utilització del ferro com element noble complementari i altres elements nous. El temple va ser consagrat el 1916. Els portals que es veuen a la part superior són de pedra blanca del Garraf i formen part de l’inici de la construcció del pis superior, que ja va quedar aturat. El campanar que es veu, es creu que va ser dissenyat pel mateix Gaudí, però probablement com un element provisional. Seguidament ens apropem al castell conegut com Torre Salvana. Els orígens d’aquesta construcció, tan feta malbé, és al segle X, època en què ja hi consta una torre de control del pas del Llobregat. Sabem també que l’any 992 els comtes Ramon i Ermengol ho van vendre a Ènnec Bofill i que el 1297 ja pertanyia a Jaume II. A finals del segle XVI era propietat dels senyors Salvà i d’aquí li ve el nom que ha mantingut, tot i que van cedir-la als Galceran a primers del següent segle, el XVII. Abans de la pèrdua de les llibertats catalanes, el 1714, hem trobat que es veu que era de la nissaga dels Pinós que va ser un dels nobles que van donar suport a la defensa de les constitucions de Catalunya, però també trobem que encara era dels Galceran… en fi diverses informacions que en aquest punt es difuminen. Després de la derrota el 1714, el castell va ser confiscat pels representants de Castella i de Felipe V, però també trobem que fins el 1765 era d’en Josep Esteve Galceran. No sabem gaire més del castell, excepte que s’hi va fer una reforma, el XIX, que li va donar aquest aire neomedieval, però tampoc no hem trobat informació de la seva decadència, encara que sembla que havia derivat en una propietat d’explotació agrària que, amb el temps, devia desaparèixer. Des de la Torre Salvana, baixem fins a la carretera i a tocar del baixador del tren de Colònia Gaudí, passem per un camí senyalitzat a la plana de conreu fins que arribem al costat mateix del riu Llobregat. Poc després ja veiem el campanar de l’església parroquial de Sant Boi de Llobregat, un edifici construït el 1710 i que venia a substituir el més antic del segle XI. Aquest actual és d’estil barroc i està dedicat a Sant Baldiri. Cal saber que Sant Boi i Sant Baldiri són el mateix personatge, un diaca i màrtir de Nimes del segle IV. A l’interior del temple, a la capella de la Pietat, hi ha el sepulcre de Rafael Casanova, conseller en cap de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra de Successió, que morí a Sant Boi l’any 1743.
Observacions: Cal portar esmorzar, ganyips, beguda, roba i calçat adequat. Per aquesta sortida potser no caldran bastons.
Contacte:
Esteve Muntal emuntalj@hotmail.com 661.621.393
Enric Ruiz enricruiz.m@gmail.com 687.746.137
INSCRIPCIONS