ALGÙ HO HAVIA DE DIR !!!!!

#15
Miquel Iglesias Quevedo (viernes, 11 noviembre 2016 10:33)
Hola, companys:

Veig que hi ha una autèntica passió pel “Camino de Santiago”. Quan jo em vaig jubilar és la primera cosa que vaig fer: el célebre camí. Aquella primera experiència xacobea (després repetida), em va inspirar un poema, que tot seguit us brindo: Entreu a Youtube, cliqueu “Hombre y paisaje” (o també “Hombre y paisaje 2” i podreu sentir-me recitar les emocions que vaig experimentar, així com contemplar algunes vistes adients. Ja em direu si us agrada. Us saludo ben fraternalment.

Miquel Iglesias Quevedo /miqueliglesias@tinet.cat
Tarragona.
#14
FFrancesc Martñinez (Paco de Valores) (domingo, 30 octubre 2016 13:45)
Els que som de la generació de la Via Laietana, ens omple de goig veure el power point sobre l’origen de la Caja de Ahorros Provincial de la Diputacion de Barcelona, que signa el nostre estimat company Puga. Jo no més hi tenia unes referències d’aquella Caixa que em van transmetre els meus primers companys de treball en el Servicio de Valores, en Frederic Gil i l’Eliseu Vilaclara, de la seva estança en la central de Fontanella. M’agrada saber d’on venim laboralment i encara que ja no existeix «la nostre Caixa» he passat aquesta pàgina sense dolor. Ningú em pot esborrar de la memoria els cuantiosos i bons moments que hi vaig passar, durant 36 anys, en el meu departament. Com hi vaig comentar en el moment de la meva jubilació: !!Vaig entrar a la Caixa xiulant i surto xiulan !!
#13
Mª Teresa Rafols (martes, 18 octubre 2016 20:37)
He obert el capítol 71 de companys. Els he seguit tots, els tinc guardats amb un carinyo molt especial, ja que des del any 1949, quan va entrar a treballari la meva mare, (la Srta. Juanita, com la anomenava el Sr. Joan, Porter de la Caixa a Fontanella) Es va convertir per mi en un espai semblant a casa meva. Quan la anava a buscar a la sortida d’escola, els dies que hi havia Consell d’Administració, ja que al estar a la centraleta, en aquella època era imprescindible la seva presencia.
Recordo a tots el companys com que era una nena de 12 anys els feia gracia veurem anar a buscar a la mare. No enumeraré a tots, ja que no acabaria mai, i la major part d’ells ja han passat a millor vida.
Que pensarien ara al veure la “Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona” convertida en BBVA? Ells no ho sé, jo en aquest moments estic molt trista, es com si hagués mort una part molt important de la meva vida, de lo que considerava i considero encara la meva família. Tantes hores tants amics, tants companys, tantes alegries i tristeses.
Per això de tant en tant repasso els capítols de Companys per reviure aquells temps en el que vaig començar a viure la meva vida adulta. Veure les fotos del antics companys… i del nous que trobo a la associació
Gracies a tots per ser-hi, per fer possible aquest recó nostàlgic i meravellós a on retrobo cares conegudes i altres no tant, ja que no he coincidit amb tots. Gracies Joan Ramon per donar aquest aire festiu.
Visca la Caixa de Catalunya que ens ha agermanat. Ara en la seva desaparició, os dic, Visca JUBICEC que ens continua acollint en el local del carrer Diputació. Que sigui per molts anys. Y parodiant la famosa cançó del “Adéus” diguem… “i ens estrenyem ben fort les mans dient… encara som Caixa Catalunya, i sempre serem companys. Una abraçada.

Maria Teresa Rafols Vda. de Robles
#12
rosel (viernes, 14 octubre 2016 20:37)
es una prona que faig perque algu ha dir que no funciona
#11
Josep M. Galofre (lunes, 19 septiembre 2016 13:23)
Per a qui agradi la pintura: a la Fundació Mapfre, Diputació 250 de Barcelona, molt a prop de Rbla. Catalunya, fins a primers de Gener 2017 hi ha una exposició de Renoir, prou, prou bona (si voleu també podeu anar a Paris a veurel’s…).

Dilluns gratuit entre 14 a 20 h.

Preu normal 3 €. Preu pensionistes o majors 65 anys 2 €.
Visita guiada: 5 €.

Cal entrar a la web per les antrades.
#10
Mª Teresa Ràfols (sábado, 30 abril 2016 18:28)
He vist en el capítol de Companys últim, que el llibre de les anècdotes aviat el tindreu fet. Jo hi estic molt interessada per tindre un exemplar. Per favor aviseu-me. Transmeteu les gracies a El Trobador de la Segarra per la feina d’aquest llibre i també per els capítols de «Companys», cada dia més interessants i plens de memòria de temps passats.
#9
Enric Ruiz (viernes, 15 abril 2016 12:15)
Camí d’Andorra, pujant per Calaf, a 1,5 km abans d’entrar a Sanaüja, trobareu a mà dreta un mas, Torrecombelles Restaurant, està retirat de la carretera i només hi ha una cartell que diu restaurant, heu d’anar amatents. Tanca dilluns i dimarts, menú diari de 12 € i carta força interessant.
#8
Alfred Pérez García (sábado, 26 marzo 2016 13:13)
En relació amb la confecció de un DVD recopilatori dels 50 primers capítols de
COMPANYS, tinc constància de que pels vols de Nadal estaria fet. Des de llavors no he tingut cap notícia al respecte i m’ha agradaria tenir físicament un
ejemplar. Si es així i està fet, us prego m’informeu del seu cost i m’envieu un.
Resto a l’espera de les vostres notícies,
#7
carlosrosel@msn.com (lunes, 29 febrero 2016 13:27)
Gràcies MACIAN, ja està rectificat,
#6
Macian (sábado, 27 febrero 2016 16:39)
Anècdota pel capítol de companys.- Corria el 1972, oficina 119-Viladecans Mercat, on estaba de segón en un local provisional davant el mercat i a prop hi havia el col.legi San Gabriel, doncs a l’hora de plegar, les 15 h. soliem sortir per una porta lateral d’obra , sense adonar-nos hi que la porta principal, l’haviem deixat sense passar la clau, de tal manera que quan els escolars van sortir del col.legi, es van aplegar a jugar en el pati d’operacions de l’oficina. Quan veig que arriba a casa la esposa del aleshores Delegat, Sr. Josep Gratacós per aviser-me que anés a tancar la porta de l’oficina, doncs no hi havien mòbils i els fixos trigaben molt a posar-los. Val a dir que jo vivia a Sant Boi. 5 km. i el Delegat Sr. Gratacós a Viladecans, pero aquell dia era de viatge..
Be, histories de la CAPDB, per l’amic Marbá.

Salutacions
#5
Macian (sábado, 27 febrero 2016 16:27)
Hola Marbà, referent al tema dels companys de l’oficina Tàrrega, et comento que l’Armengol Muxí, l’any 1972 va passar a Delegat de l’Oficina Viladecans Aranyó i no Rambla Catalunya, jo estaba de segón a les hores en aquella oficina.

Salutacions
#4
Macian (sábado, 27 febrero 2016 16:08)
Hola, a l’apartat «Galeria-excursions», apareix la denominació: FOLGUEROLES-DECEMBRE 2015, per raons purament lexicogràfiques hauria de dir DESEMBRE..

Salutacions
#3
Galo (viernes, 26 febrero 2016 19:28)
Primer de tot bona pensada,

En segon lloc com ja som grandets, i qui més qui menys li agraden els bon llocs, entre els comentaris seria bó que la gent s’animés a posar aquells llocs que coneixi de primera mà on es menji «de colló de mico» amb expressió de l’emplaçament i preu aproximat. AIXÒ SI, HAURIA DE SER LLOCS QUE ES SURTIN DE LLARG DEL CORRENT JA SIGUI PER QUALITAT O PER LA RELACIÓ QUALITAT/PREU. La idea no és fer una relació de restaurants sinó de «troballes» excepcionals, que a vegades es dona sense pensar on t’ha fiques….
#2
josnjosepbayot@gmail.com (viernes, 26 febrero 2016 18:49)
Felicitats, molt bona iniciativa.
Desitjo que aquest nou canal ens apropi més amb tot allo que ens dona l’Assossiació.
#1
CARLOS ROSEL (martes, 09 febrero 2016 12:45)
El comentari que faré es corresponent a la darrera excursió i visita a Reus.
Al marge de que varem gaudir d’una jornada excepcional, amb un sol radiant, tot va sortir de primera:
A l’hora indficada arrivarem a l’esmorzar a l’Arboç, molt bè , com sempre, aquesta vegada tots sentadets, amb la comoditat que això representa, pero , potser amb l’inconvenient d’una mica de massa inversió de temps.

Potser caldria , per altres sortides acotar una imca el temps.

Dic aixo, per que la següent vista , a Reus, i evidenment es un punt de vista personal, em va mancar una mica de temps, ja sigui per ampliar alguna visita o per fer un «vermoutet » a la Plaça Mercadal.

Desprès li va tocar el torn als calçots , ùnicament tinc una paraula per ells » SUBLIMES», BE DE TEMPERATURA, DE QUANTITAT, DE QUALITAT.

El dinar es va desenvolupar amb molta tranquilitat i bon humor.

Des de aquest escrit, nomès em resta felicitar al amic Manel, per els seus esforços, a la vegada que animo a tots el companys, si així ho creuent interessant manifestar les seves opinions o suggeriments sobre qualsevol tema que pugui ser d’ìnterés general.

Carles Rosel